EINES, USOS I HÀBITS
La comunicació entre els membres del grup va començar i ha continuat éssent una comunicació virtual, 2.0, i per imposició d'ús, majoritàriament asincrònica. L'experimentació amb les eines de comunicació, els usos personals i els hàbits de treball i comunicació de cadascun dels membres ha acabat seleccionant, imposant, uns canals de comunicació per sobre d'uns altres. Fins la segona PAC, la comunicació era molt sincrònica i fins i tot virtualment presencial, fent ús dels videoxats. Tot i això, les diferents realitats personals han acabat imposant el correu personal com la prinicpal eina de comunicació. Potser no obtenim una immediatesa instantània però sí ens permet (i) dur un registre de les entrades i sortides dels documents enviats (ja que aquests són arxivats pels membres del grup); (ii) donar unes respostes més pensades i matisades; i (iii) dotar de major refleció tots aquells processos de debat i consens, cosa que en la comunicació sincrònica, encara que virtual, no es pot fer degut a la espontaneïtat d'aquest tipus de comunicació.
A mode de reflexió, extensa, i excedint la mesura d'un simple comentari, invito al lector a veure la meva reflexió sobre aquest punt a l'espai Àgora.
ResponElimina